Margarida Aritzeta 'encarrega' a la inspectora Mina Fuster investigar un nou cas

El festival Tiana Negra ha acollit la presentació d'Els fils de l'aranya, de l'escriptora vallenca Margarida Aritzeta. Es tracta de la segona novel·la i el tercer relat de la sèrie de la inspectora Mina Fuster, després de L'amant xinès i del conte aparegut a Elles també maten titulat L'assassinat de la venedora de cupons.

Els fils de l'aranya també comparteix el territori del projecte de Barcelona World i mostra els fils de diverses trames on conflueixen delinqüents de baixa estopa i lladres de guant blanc. Tots ells volen fer-se rics i, per aconseguir-ho, eliminaran si cal totes les noses que se'ls posen en el camí.

Però també hi tornen a aparèixer els personatges de la sèrie i les seves petites històries. Hi ha la mare rondinaire i massa gran de la inspectora, amb qui mai no s'ha avingut; en Kàputx, el periodista antisistema; el sergent Serra, preocupat per la crisi dels quaranta; el jutge Milans del Bosch, que té un protagonisme no gens buscat; el nòvio catxes de la inspectora, un membre dels serveis secrets espanyols amb qui té una relació que no sap si li acaba de funcionar; i la resta de membres del seu equip, amb novetats en aquesta segona novel·la.

Encara que els fets que es relaten a la novel·la són totalment imaginaris, el lector hi pot descobrir fàcilment el món on viu, i no només geogràficament. Hi trobarà el Camp de Tarragona i la ciutat de Barcelona. Però per les situacions en què es troben els personatges i el context en què viuen, que és absolutament contemporani, tant per la música que s'escolta en locals, cotxes i domicilis, com per les notícies aparegudes als mitjans.

Aritzeta, fidel al seu concepte que la novel·la negra també ha de ser de denúncia social, torna a dibuixar un món on diuen que la crisi s'està acabant però en què la majoria de la gent de cada vegada és més pobra i uns quants de cada vegada són més rics. On els petits delinqüents són perseguits i els delinqüents de guant blanc sovint queden impunes.

Habitualment, Margarida Aritzeta juga amb el món de la literatura dins la literatura. I aquesta no és una excepció. No és casual que un dels protagonistes d'aquesta novel·la s'anomeni Cordèlio en l'any Shakespeare. Un personatge que no és ni intel·lectual ni llegit sinó tot al contrari que evoca El rei Lear des de la cita inicial fins al final. La novel·la té altres homenatges literaris, com Patricia Highsmith i la sèrie de Ripley, o Jaume Fuster. No debades, la inspectora es diu Mina, diminutiu de Jaumina, Fuster. (Foto: Xulio Ricardo Trigo).

Llegir més »

Montse Palau i el músic Joan Reig presenten a Valls 'L'amant xinès', de Margarida Aritzeta

L'escriptora i professora de la Universitat Rovira i Virgili, Montse Palau; i el bateria d'Els Pets, Joan Reig, acompanyaran aquest dijous, 12 de febrer, a Margarida Aritzeta en la presentació a Valls de la seva darrera novel·la, 'L'amant xinès'. L'acte de presentació es farà, a les 8 del vespre, al restaurant Portal 22,

Després de les dues darreres incursions literàries en la novel·la històrica, amb els títols 'El pou dels maquis' i 'Bandoler', Aritzeta torna al gènere negre amb 'L'amant xinès'. Al darrera no sols hi ha una història de lladres i serenos sinó que acompleix la premissa de l'autora que "la novel·la negra és una novel·la de denúncia".

El polèmic complex turístic i d'oci del BCN World projectat a la Costa Daurada, el seu desenvolupament i les inversions urbanístiques i vinculades al món dels casinos i el joc i a l'univers que l'envolta acompanya la trama de la novel·la. Però també el terratrèmol generat per les activitats d'una important empresa situada a pocs quilòmetres de la façana marítima. I el viatge de negocis a la Xina d'una dona, tot just abans d'aparèixer morta, acompanyant empresaris i polítics relacionats amb la construcció del complex que "pot aportar llum en un cas on tothom amaga la seva veritable cara", segons l'autora.

L'encarregada d'esbrinar el misteri de la novel·la és la inspectora Mina Fuster i el seu equip de la Comissaria dels Mossos d'Esquadra del Camp de Tarragona. Un personatge que Aritzeta ja va començar a dibuixar en una narració curta apareguda al volum Elles també maten, de l'editorial Llibres del Delicte, la mateixa que també edita 'L'amant xinès'. I que l'escriptora vallenca avança que formarà part d'una sèrie perquè és "un personatge necessari al gènere negre en català".

I és que a L'amant xinès i a la col·lecció hi ha molt de reivindicació. L'edició, en color groc i vermell, és en bona part un homenatge a la mítica col·lecció del gènere de La Cua de Palla. A la novel·la hi trobem la presència d'una dona com a detectiu. Però Margarida Aritzeta també empra la ficció de la novel·la per denunciar "una època de corrupció on la gent se sent impotent". "Als anys setanta, Jaume Fuster ja ho va fer literàriament quan els periodistes no podien explicar la realitat del que estava passant", remarca l'autora. D'aquí que, possiblement, el nom de Mina Fuster sigui un altre homenatge d'aquesta novel·la lligada a la realitat social que retrata perquè "la diversió està molt bé però hi ha alguna cosa més en aquesta vida", remarca l'escriptora.

Llegir més »

Un nou blog amb tota la informació de l'activitat literària de Margarida Aritzeta

Aquests dies es posa en funcionament un nou blog amb tota la informació de l'activitat literària de Margarida Aritzeta. La nova pàgina recull informació sobre les seves darreres obres, enllaços a entrevistes i articles, així com una agenda amb presentacions i altres propostes d'interès. La pàgina s'anirà ampliant progressivament amb l'objectiu d'integrar tota la informació sobre l'escriptora vallenca que actualment es troba en diferents blogs. Paral·lelament, també s'han creat nous comptes de Google+, Twitter i Facebook amb el mateix objectiu d'agrupar tota la informació sota un mateix perfil.

Aquesta reestructuració es produeix coincidint amb l'aparició de L'amant xinès, la darrera novel·la de Margarida Aritzeta. Després de les dues darreres incursions literàries en la novel·la històrica, amb els títols El pou dels maquis i Bandoler,Aritzeta torna al gènere negre amb L'amant xinès. no sols hi ha una història de lladres i serenos sinó que acompleix la premissa de l'autora que “la novel·la negra és una novel·la de denúncia”.

El polèmic complex turístic i d'oci del BCN World projectat a la Costa Daurada, el seu desenvolupament i les inversions urbanístiques i vinculades al món dels casinos i el joc i a l'univers que l'envolta és el que hi ha al darrere de la trama de la novel·la. Però també el terratrèmol generat per les activitats d'una important empresa situada a pocs quilòmetres de la façana marítima. I el viatge de negocis a la Xina d'una dona, tot just abans d'aparèixer morta, acompanyant empresaris i polítics relacionats amb la construcció del complex que “pot aportar llum en un cas on tothom amaga la seva veritable cara”, segons l'autora.

L'encarregada d'esbrinar el misteri de la novel·la és la inspectora Mina Fuster i el seu equip de la Comissaria dels Mossos d'Esquadra del Camp de Tarragona. Un personatge que Aritzeta ja va començar a dibuixar en una narració curta apareguda al volum Elles també maten, de l'editorial Llibres del Delicte, la mateixa que també edita L'amant xinès. I que l'escriptora vallenca avança que formarà part d'una sèrie perquè és “un personatge necessari al gènere negre en català”.

I és que a L'amant xinès i a la col·lecció hi ha molt de reivindicació. L'edició, en color groc i vermell, és en bona part un homenatge a la mítica col·lecció del gènere de La Cua de Palla. A la novel·la hi trobem la presència d'una dona com a detectiu. Però Margarida Aritzeta també empra la ficció de la novel·la per denunciar “una època de corrupció on la gent se sent impotent”. “Als anys setanta, Jaume Fuster ja ho va fer literàriament quan els periodistes no podien explicar la realitat del que estava passant”, remarca l'autora. D'aquí que, possiblement, el nom de Mina Fuster sigui un altre homenatge d'aquesta novel·la lligada a la realitat social que retrata perquè “la diversió està molt bé però hi ha alguna cosa més en aquesta vida”, remarca l'escriptora.

Llegir més »

'L'amant xinès' es presenta aquest 20 de gener a la llibreria Ona de Barcelona

Aquest dimarts, 20 de gener, la Llibreria Ona de Barcelona (Gran de Gràcia, 217) acull la presentació de 'L'amant xinès', la darrera novel·la de l'escriptora vallenca Margarida Aritzeta. L'acte comptarà amb la presència de l'autora i la presentació anirà a càrrec de l'escriptoira especialista en novel·la negra, Anna Maria Vilallonga.

Després de les dues darreres incursions literàries en la novel·la històrica, amb els títols El pou dels maquis i Bandoler,Aritzeta torna al gènere negre amb L'amant xinès. no sols hi ha una història de lladres i serenos sinó que acompleix la premissa de l'autora que “la novel·la negra és una novel·la de denúncia”.

El polèmic complex turístic i d'oci del BCN World projectat a la Costa Daurada, el seu desenvolupament i les inversions urbanístiques i vinculades al món dels casinos i el joc i a l'univers que l'envolta és el que hi ha al darrere de la trama de la novel·la. Però també el terratrèmol generat per les activitats d'una important empresa situada a pocs quilòmetres de la façana marítima. I el viatge de negocis a la Xina d'una dona, tot just abans d'aparèixer morta, acompanyant empresaris i polítics relacionats amb la construcció del complex que “pot aportar llum en un cas on tothom amaga la seva veritable cara”, segons l'autora.

L'encarregada d'esbrinar el misteri de la novel·la és la inspectora Mina Fuster i el seu equip de la Comissaria dels Mossos d'Esquadra del Camp de Tarragona. Un personatge que Aritzeta ja va començar a dibuixar en una narració curta apareguda al volum Elles també maten, de l'editorial Llibres del Delicte, la mateixa que també edita L'amant xinès. I que l'escriptora vallenca avança que formarà part d'una sèrie perquè és “un personatge necessari al gènere negre en català”.

I és que a L'amant xinès i a la col·lecció hi ha molt de reivindicació. L'edició, en color groc i vermell, és en bona part un homenatge a la mítica col·lecció del gènere de La Cua de Palla. A la novel·la hi trobem la presència d'una dona com a detectiu. Però Margarida Aritzeta també empra la ficció de la novel·la per denunciar “una època de corrupció on la gent se sent impotent”. “Als anys setanta, Jaume Fuster ja ho va fer literàriament quan els periodistes no podien explicar la realitat del que estava passant”, remarca l'autora. D'aquí que, possiblement, el nom de Mina Fuster sigui un altre homenatge d'aquesta novel·la lligada a la realitat social que retrata perquè “la diversió està molt bé però hi ha alguna cosa més en aquesta vida”, remarca l'escriptora.

Llegir més »

El premi Barcanova 2013 de literatura juvenil ja és a les llibreries

El darrer premi Barcanova de literatura infantil i juvenil, 'La nit de la papallona', de Margarida Aritzeta, ja és a les llibreries. Una obra que el jurat va guardonar per la seva prosa molt ben elaborada i per ser una novel·la "dura i valenta, com els temps que corren". El premi Barcanova és el més valorat del seu gènere i amb aquesta novel·la, Aritzeta se suma al llistat d'autors de renom que han obtingut el guardó com Maria Mercè Roca, Jordi Sierra i Fabra, Gemma Pasqual i Escrivà, Maria Carme Roca, Carles Sala i Vila. Amb 'La nit de la papallona' l'autora trasllada als lectors a un entorn rabiosament actual, com és la relació dels joves amb les xarxes socials d'Internet.

Explicada des de la perspectiva de la protagonista, la M., que se sent presonera d'una d'una bombolla interior. "Li han pres tot el que té, començant per l'autoestima", explica Aritzeta, "i ara busca al web la clau d'un codi que li permeti escapar". Segons Aritzeta, tot i que la novel·la és completament de ficció, el punt d'arrencada és una situació real. "Fa un temps vaig ser tutora d'una alumna complicada, que jo no aconseguia entendre, i que tenia problemes greus d'adaptació i de relació amb els seus companys de classe" a la que "jo li clavava unes pallisses tremendes sobre la responsabilitat i les obligacions". "Es va acabar el curs i l'alumna, que havia deixat d'estudiar i d'anar a classe, em va venir a veure per demanar-me què podia fer", explica, però "no va semblar que considerés cap de les solucions que li donava". No es va tornar a matricular a la Universitat i l'autora la va perdre de vista, però "uns quants anys més tard em va enviar un missatge pel FB, em volia veure i em volia donar les gràcies" perquè "havia trobat un camí i deia que era pel que jo li havia aconsellat". "Llavors vaig pensar que havia d'escriure una història d'una noia com aquella", conclou Aritzeta, perquè "volia poder entendre la força que l'empenyia a detestar tot el que havíem previst per a ella, perquè fos una persona normal en un món normal i aparentment feliç".

Margarida Aritzeta és professora de Teoria de la Literatura i Literatura Comparada a la Universitat Rovira i Virgili. La seva trajectòria literària ha estat reconeguda amb diversos premis literaris, entre ells el Premi Víctor Català 1980 amb 'Quan la pedra es torna fang a les mans', i premi el Sant Joan de novel·la 1982 amb 'Un febrer a la pell'. Ha publicat novel·les infantils i juvenils, novel·la negra i llibres de relats. Algunes de les seves novel·les juvenils més llegides són 'Grafèmia' (1982), 'Emboscades al Gran Nord' (1985), 'L'aiguamoll dels cocodrils' (2000) i 'El Gorg Negre' (2012).

Llegir més »

"Bandoler", darrera novel·la de Margarida Aritzeta

Aquest dimecres, 26 de febrer, a dos quarts de 8 del vespre, la sala d'actes de l'Institut d'Estudis Vallencs, al número 1 del carrer Jaume Huguet de Valls, acull la presentació de la darrera novel·la de l'escriptora vallenca Margarida Aritzeta. L'acte comptarà amb la presència de l'autora i serà presentat per l'historiadpr de Valls Francesc Murillo.

"Bandoler", crea una ficció a partir del personatge de Joan Serra, conegut com La Pera. Al carrer dels Tallers de Barcelona, l'any 1874, el vell rellotger i fabricant d'autòmats Philip Lassagne viu obsessionat per recuperar els records de la seva infantesa, dels anys que va compartir camins amb el bandoler. I de manera especial, per reconstruir el destí de qui va ser l'amant de Joan Serra, la jove Maria Rodon, de qui es va enamorar quan tenia 10 anys.

Amb aquest objectiu, Lassagne ha enviat un marrec a recórrer els pobles de l'Alt Camp per reconstruir el viscut a partir de les anècdotes que el xiquet li va desgranant tal i com les hi han explicat. Històries del bandoler que fluctuen entre la versió llegenda, la versió que ha quedat entre la gent del territori i el que en recorda el vell.

Però les narracions no li permeten refer què va passar amb Maria Rodon el dia que la Pera va ser detingut, penjat i esquarterat. Aquell dia que Lassagne va trobar l'amant del bandoler embogida i cridant frases que no aconsegueix recordar. No sap què li va fer ni què li va dir. Sols que als pocs dies el va acollir una troupe de gitanos i que havia perdut la memòria i les ganes de viure.

Ara, passats els anys, recordar aquells esdeveniments és l'únic objectiu de Philip Lassagne. Entre històries de la Pera compatrides amb el marrec, vol construir un autòmat que parli i reprodueixi el crit que aquell dia va fer Maria Rodon i resoldre així el terrible dubte que durant anys l'ha estat torturant. Són anys de canvis però també d'històries que tornen.

Llegir més »

"El pou dels maquis" al programa de TV 'Un país de llibre'

L'equip del programa de televisió del País Valencià 'Un país de llibre' ha visitat la masia Cardellà de Valls per fer un reportatge a l'entorn del llibre "El pou dels maquis". 'Un país de llibre' és un espai televisiu que vol acostar als espectadors les obres de diferents autors. Cada capítol està protagonitzat per un autor que presenta el seu llibre través d'una conversa itinerant amb el presentador del programa, Eugeni Alemany. El reportatge que es va fer el podeu veure en aquest enllaç.

El programa permet conèixer tots els detalls del llibre, però també moltes coses sobre els autors: furga en la seva biblioteca, descobreix la seva rutina de treball, les seves manies, els seus autors fetitxes o, per exemple, aquells  llibres que se li entravessen i mai han pogut acabar. El programa s'emet cada diumenge al web www.unpaisdellibre.com a partir de les 7 de la tarda i a Levante TV els diumenges, a dos quarts de 9 del vespre i els dimarts a dos quarts de 4 de la tarda.

Llegir més »

Margarida Aritzeta comença a Amposta els fòrums de lectura sobre 'El pou dels maquis'

Tres mesos després de l'aparició de 'El pou dels maquis' a les llibreries, i ja amb la segona edició al mercat, l'autora, Margarida Aritzeta, comença un cicle de fòrums amb els lectors de l'obra. El primer serà aquest divendres, 24 de maig, a dos quarts de 8 del vespre a la sala d'adults de la Biblioteca Comarcal Sebastià Juan Arbó d'Amposta, en un acte conduït per Emigdi Subirats. El seguirà un segon contacte amb els lectors, el proper 18 de juny, a la biblioteca de la Canonja.

En aquests fòrums, al marge de debatre amb els lectors sobre el contingut d'aquest llibre que narra els fets històrics d'uns maquis establerts a Valls l'any 1946, també comparteix la documentació recollida sobre altres casos paral·lels que li han anat descobrint a les presentacions del llibre arreu de Catalunya. L'aparició de la novel·la ha provocat que vagin aflorant situacions similars, s'hagin descobert altres elements i personatges que complementen els fets relatats a la novel·la i s'hagin recollit noves fotografies de l'època amb els protagonistes de 'El pou dels maquis' que Aritzeta també exposarà a aquests fòrums de lectura.  

Llegir més »

Margarida Aritzeta glossa el Premi de l'AELC, l'escriptora Isabel-Clara Simó

L'escriptoraMargarida Aritzeta ha estat l'encarregada de glossar la figura d'Isabel-Clara Simó, que aquest dijous, 9 de maig, ha estat guardonada amb el Premi Jaume Fuster, que lliura l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana. L'acte de lliurament s'ha fet a la seu de l'AELC a Barcelona i ha anat a càrrec del president de l'AELC, Guillem-Jordi Graells. Aritzeta ha destacat la singularitat del Premi que s'atorga per votació directa dels companys d'ofici, escriptors i escriptores de l'AELC, la qual cosa el fa "un guardó entranyable pel fet d'haver aconseguit el consens i el reconeixement indiscutible entre els seus".

Margarida Aritzeta, autora de "El pou dels maquis" i companya i amiga d'Isabel-Clara Simó des d'inicis de la dècada de 1970 ha parlat del periodisme compromès i combatiu, sovint políticament incorrecte, que Isabel-Clara Simó ha desplegat sempre, ja en la seva etapa com a directora del setmanari 'Canigó'. També ha fet un repàs de les constants en l'obra literària d'Isabel-Clara Simó: l'interès per l'aventura humana en general, amb temes com l'absurditat de la vida, la injustícia del poderós, la inoportunitat de la mort i la fragilitat de l'amor. L'AELC publica cada any el retrat de l'autor premiat i Aritzeta serà l'encarregada d'escriure el d'Isabel-Clara Simó.

El nom d'Isabel-Clara Simó se suma als anteriors guanyadors d’aquest premi, concedit mitjançant votació de tots els associats de l’AELC: Josep Vallverdú (2012), Emili Teixidor (2011), Màrius Sampere (2010), Maria Barbal (2009), Montserrat Abelló (2008), Joan Francesc Mira (2007), Feliu Formosa (2006), Carme Riera (2005), Maria Antònia Oliver (2004), Jaume Cabré (2003), Quim Monzó (2002) i Jesús Moncada (2001). Isabel-Clara Simó (Alcoi, 1943) és escriptora i periodista. Llicenciada en Filosofia i en Periodisme i doctorada en Filologia romànica. Com a periodista ha dirigit el setmanari 'Canigó' i col·labora habitualment en nombrosos mitjans de premsa escrita, ràdio i televisió.

Des que l'any 1978 va guanyar el Premi Víctor Català amb el seu primer llibre, "És quan miro que hi veig clar", ha publicat una cinquantena de títols en gairebé tots els gèneres: novel·la, narrativa breu, narrativa juvenil, teatre, poesia, guions radiofònics i televisius, reculls d'articles, assaig, memorialística… Ha estat guardonada amb el Premi Sant Jordi, el Premi de la Crítica Serra d'Or, en quatre ocasions amb el Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians, amb el Premi Andròmina de narrativa, el Premi Trajectòria de la Setmana del Llibre en Català i la Medalla d'Or d'Alcoi, entre molts d'altres.

Llegir més »

"El pou dels maquis" de Margarida Aritzeta arriba a la segona edició per Sant Jordi

Abans que es compleixin els dos mesos de la seva publicació, la darrera novel·la de l'escriptora de Valls Margarida Aritzeta, "El pou dels maquis" ha arribat a la seva segona edició. El bon ritme de vendes de l'obra i les demandes de les llibreries per la Diada de Sant Jordi han portat a l'editorial Cossetània a imprimir més exemplars d'aquesta obra que narra, de manera novel·lada, uns fets reals que van passar a la masia Cardellà de Valls entre 1946 i 1947, on uns maquis feien un pou. Recull, també, la presència i les accions d'aquests lluitadors antifranquistes a diverses poblacions de l'Alt Camp i del Baix Camp.

La novel·la es complementa amb un segon volum, també editat per Cossetània, "El Pou dels maquis: els fets, els documents",  que és una making of de la novel·la, on s'explica el procés de recerca i documentació d'uns episodis que s'emmarquen en l'anomenada "Caiguda dels Vuitanta" del PSUC de l'abril de 1947.

Llegir més »